 |
|
|
|
Nét de linotipista i fill de llibreter, fou educat en un món d'escriptura i passió pel grafisme, les cal.ligrafies i el paisatge, elements característics de la seva obra. Havent començat Arts i Oficis i Ciències Econòmiques, els abandonà per tal de dedicarse a la pintura, a la qual es consagrà incondicionalment. De formació autodidacta, s'inicià
en l'expressió plàstica vers l'any 1963. El seu estil va
anar assimilant influències expressionistes i surrealistes, a partir
de les quals evolucionà vers una abstracció lírica
de gestos cal.ligràfics i dinàmics ritmes sígnics,
arabescos, lletres i figures linials en vistoses tintes planes d'un efecte
musical més dependent de l'espontaneïtat del traç que
no pas del color en si mateix, un ideari plàstic que caracteritza
la seva obra.
|
 |
| A partir de 1972 la
seva primera exposició a Barcelona exposà regularment a les
més prestigioses sales d'Espanya i Alemanya. Apassionat de l'espai
i del paisatge, travessà una etapa de pintura còsmica, paisatges
astronòmics i espacials carregats d'agressivitat i violència
("Per ventura massa violència", li deia Fernando Zóbel).
Aleshores començà a col.laborar amb assiduïtat a la
premsa i realitzà cobertes per a diverses publicacions i llibres.
Vers la fi dels seixanta inicià la seva etapa més important pel que fa a exposicions. Participà en nombroses exposicions internacionals a diversos països europeus, Amèrica i Àsia. A partir del 1980, Jaume Genovart s'acostà a un paisatge més clàssic. Fou aleshores que l'escriptura reforçà el seu valor i esdevingué l'element determinant de la seva obra. És característica de Genovart la seva brillant originalitat en el tractament d'una tècnica tan difícil com la pintura sobre paper imprès (documents antics, pentagrames). Representà España a la Biennal de Sao Paulo, a Rijeka, a la Triennal de Nova Delhi i a Alexandria. La seva pintura i els seus paisatges irreals són fàcilment recognoscibles pel seu gestualisme i el seu color, així com pels signes, lletres i xifres. |
|